El documental del dilluns

Jo visc en uns pisos terapèutics i els dilluns veiem un documental. Aquesta setmana hem vist un que anava d´un nen i d´un jove. El jove tenia doificultats digessim de fer gestos amb la cara, tants que semblava un boig.
L.altra cara de la moneda es que tots els nervis se li passaven tocant música en el
piano. Doncs en aquest aspecte era un geni. Controlava el piano de manera que se.l feia seu. L.altra historia tractava d.un nen on era un geni en el pianno tant que componia els seus treballs en ordenador comprenent en tot moment cada nota de música.
Pero per altra banda l.enfermetat era l’únic que li permitia fer .
Es veu que son síndromes que surten i no et deixen fer res però l’enfermetat es basa
per la tanta capacitat que sobrepasa de tant saber tocar el piano.
He de dir que l.enfermetat deixa de molta mala manera l’especte fisic a qui la pateix.

CARLES RUFI .